Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat remot de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un Museu i un Arxiu dedicat a la història de l'Hospitalet.
Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969, a instància de Marcé, la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola i Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985.
La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central.
Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110.
Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, per l'Ateneu de Cultura Popular i per la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet.
El seu avi, Francesc Marcé i Codina, pagès de la Marina, va ser alcalde de l'Hospitalet al mandat 1912-1915. El seu mas era conegut com a Cal Polític i encara avui hi ha un passatge a Bellvitge que ho recorda.
Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).
Mossèn Leandre Gassó i Ubach, rector de la parròquia de Sant Josep.
Leandre Gassó i Ubach va néixer a Olesa de Montserrat el 27 de febrer de 1921 al si d’una família menestral. El pare era llauner i la mare modista. Va fer els estudis primaris i al 14 anys treballava al taller del seu pare que, en esclatar la guerra civil, un escamot anarquista va assassinar el 2 d’agost. Ell tenia quinze anys i va anar a treballar en una fàbrica tèxtil, Als 17 anys fou mobilitzat i anà al front pel gener de 1939 quan la guerra ja agonitzava. Fou fet presoner i tancat a Montjuïc durant 15 dies. De retorn a Olesa, treballà a la mateixa fàbrica.
Decidit a seguir la seva vocació, el 1942, quan tenia 21 anys, va entrar al Seminari. El 25 de juliol de 1953 fou ordenat a Olesa de Montserrat.
Vicari a Sant Andreu de la Barca, Esplugues i al Poble Nou, pel juny de 1961, l’arquebisbe de Barcelona, Modrego Casaus, el va enviar a fundar una parròquia al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. Hi arribava comptant només amb la benedicció de l’arquebisbe, ja que no hi havia ni església, ni rectoria, ni tan sols un solar per a construir-les. Mossèn Leandre va posar fil a l’agulla de seguida i va llogar un local al carrer d’Enric Prat de la Riba núm. 145, que s’inaugurava provisionalment el 31 d’agost i definitivament pel desembre. El va comprar el 1985. Amb la col·laboració de molts feligresos, la parròquia iniciava el seu camí.
Va escollir el 2 d’agost, aniversari de l’assassinat del seu pare per celebrar la seva primera missa solemne a la inauguració de la parròquia del barri de Sant Josep. Oferí la missa per ell i pels que l’havien assassinat i va decidir aleshores que ell seria un capellà conciliador. “No podia ser capellà fins que no fos capaç de perdonar els assassins del meu pare”. A partir d’aquest moment, la seva vida i la de la parròquia ja no se separaran. Barraques, blocs de pisos, cases baixes, fàbriques, tallers, botigues, gent de tota la vida i gent immigrada, empresaris i sindicalistes, creients o no, formaven part del barri, però també de la parròquia perquè mossèn Leandre va voler ser el rector de tots. Va morir el 2022 als 101 anys d'edat.
Botiga Company Fotògraf a la Plaça de l'Ajuntament.
Inaugurada el 1951 pel fotògraf barceloní Joaquim Company i Torras, i continuada per un dels seus quatre fills, en Joaquim Company i Prats, aquesta botiga situada al núm. 32 de l'edifici de la Caixa de la Plaça de l'Ajuntament, es va mantenir activa fins el 2011 i va ser un lloc de referència per a diverses generacions d'hospitalencs del barri del Centre que van passar pel seu estudi a retratar-se o a la botiga a portar a revelar les seves fotografies. La família Company va fer donació del seu gran arxiu fotogràfic a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet el 2022.
Retrat de Jaume Mitjavila i Rius, en "Jaumic Famades ", en Joan Ràfols i en Pere Norta
La família Femades era una de les més importants de l'Hospitalet del s. XVI, amb masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Un dels Femades es va fer construïr una casa a finals del s. XVI o principis del s. XVII la masia senyorial que coneixem encara com a Can Femades, en terres pertanyents al terme municipal de Cornellà, però estretament lligada a l'Hospitalet des de sempre, atesa la seva ubicació just al límit del nostre terme i del de Cornellà, al que avui és la Plaça de la Remunta.
Els Mitjavila eren els masovers de Can Femades des de finals del segle XVIII i eren coneguts també amb el nom de Femades.
El fill de Jaume Mitjavila i Galceran, Jaume Mitjavila i Rius (1810-1881) no fou, però, pagès, sinó que va arribar a ser comandant, membre del cos de voluntaris catalans a la guerra d'Àfrica de 1860 liderat pel general Joan Prim i Prats, de qui aquest va ser admirador i amic personal.
A la fotografia podem observar a Jaume Mitjavila i Rius, més conegut com el Jaumic de Can Famades, que, amb la seva llarga barba blanca, està assegut en una cadira. A esquerra i dreta, dos personatges més de vida política i social local, en Joan Ràfols del Cafè de Cal Carreter del carrer major, cafè on, a principis del s. XX, el seu net Joan Monròs i Ràfols va organitzar les primeres sessions cinematogràfiques a l'Hospitalet, i en Pere Norta (alcalde). En Jaume Mitjavila i Rius era el rebesavi de na Matilde Marcè i Piera, cronista local que va escriure la seva biografia.
Retrat de Carlos de España y de Digoine (1876-1937). Fill de José M. de España y Orteu i d'Amicie de Digoine. Va ser Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Tomás Giménez. Va ser pare de l'alcalde franquista de l'Hospitalet (1962 a 1973) José Matias de España y Muntadas.
Retrat de S.M. la Reina d'Espanya Victòria Eugènia, amb dedicatòria adreçada al dispensari de Collblanc de la Creu Roja. A peu de foto hi ha el text següent: "Precioso retrado de S.M. la REINA, DOÑA VICTORIA EUGENIA, en gran tamaño, dedicado por la Augusta Soberana a la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch para presidir su primer Dispensario. La misma Junta de Damas recibió tambien de S.M. la Reina otros dos retratos iguales al que reproducimos, con autógrafos, dedicados a los Dispensarios de Santa Eulalia y de Hospitalet de Llobregat. Este último se inauguró solemnemente el domingo, 18 de agosto, con grandioso éxito para la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch, sabiamente inspiradas por la bondadosa y caritativa Reina de España."
Retrat de M. Dolors Lozano Guerrero a l'escola de monges del carrer Baró de Maldà. A la taula on és asseguda hi ha un llibre obert i una figura-escultura religiosa.
Retrat de carnet. Lluitadora anarquista que va néixer a la Unión, a Múrcia, a la conca minera l'any 1915. Quan tenia 9 anys la seva família es traslladà a La Torrassa. Als 17 anys va entrar a treballar a Can Trinxet i es va afiliar a la CNT. Va ser una sindicalista molt activa i va estar lligada al moviment llibertari en l'època de la II República. A partir de 1942, després de ser depurada pels franquistes i passar tres anys a la presó, va quedar inscrita en les anomenades llistes negres de la patronal, la qual cosa significava que qualsevol intent de trobar feina era impossible. Va sobreviure cosint a casa seva fins als anys 50. Mai va renunciar als seus ideals i la seva casa es va convertir en un símbol de la resistència contra la dictadura. Residint al barri de Pubilla Cases, des de 1959, va promoure, a principis de 1970, el primer grup d'alfabetització per a dones i va participar en l'intens moviment veïnal que emergia els anys 70 a la ciutat. Va morir l'any 1986. El seu home va ser Francesc Pedra, també destacat lluitador anarquista. Ell fill únic d'ells dos va ser el destacat dirigent del PSC de l'Hospitalet Germà Pedra Peñalver, que va ser regidor pel PSC en els primers ajuntaments democràtics i diputat a la Diputació de Barcelona.
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Ventura Tort (1911-1985), fill d'una familia arrelada a la ciutat i, des de molt antigament vinculada amb els serveis funeraris del municipi, encara avui gestionats per aquesta nissaga, va ser un músic i compositor de sardanes, sarsueles, òpera i cançons. Va dedicar gran part de la seva vida a compondre sardanes i a conrear el món sardanístic, del que era un gran i fervent animador.
Targeta postal amb el retrat de Santiago Prats Comas (26/10/1884-15/06/1952), de jove, vestit de comunió. A la mà dreta porta el missal. Va ser el metge municipal de l'Hospitalet i el darrer propietari de la masia Can Sumarro abans de passar a les mans de l'Ajuntament per ubicar-hi la biblioteca.
Retrat d'estudi de Teresa Rossell Estella, esposa del doctor Prats (Santiago Prats Comas, metge municipal de l'Hospitalet i darrer propietari de la masia de Can Sumarro, abans de passar a mans de l'Ajuntament per ubicar-hi la biblioteca)
Retrat d'estudi de Martirià Domingo Fortuny i Carmen López el dia del seu casament. Martirià Domingo fou posat en presó preventiva el 15 d'agost de 1939 i posteriorment afusellat al Camp de la Bota a mans del franquisme.
Retrat d'estudi de Martirià Domingo Fortuny i la seva esposa Carmen López amb els seus fills Rafael i Camen. Martirià Domingo fou posat en presó preventiva el 15 d'agost de 1939 i posteriorment afusellat al Camp de la Bota a mans del franquisme.
Retrat dels fills d'Eliseu Argente que tenia una fàbrica tèxtil al carrer de Santa Eulàlia. A la imatge: Eliseu, Rosita, Mercedes i l'adult José Maria (també germà Argente, però adoptat). Al dors, escrit a llapis, i datat el 14 d'agost de 1918, felicitació dels néts a l'àvia pel seu Sant que és l'endemà.
Targeta postal amb la imatge d'una dona jove que dur un barret amb llaços i una jaqueta amb els boravius de pèl d'animal. A la part inferior dreta hi ha escrit a pluma el següent " antes de salir para la tercera capital de España te abraza tu amigo Luís Amargós, 18/08/1905". A la part del darrera, el destinatari és Santiago Prats i Comas, metge municipal de l'Hospitalet i darrer propietari de la masia de Can Sumarro.
